Mare vulc ser polític…

Què faríeu si un fill vostre vos fes aquesta pregunta?
Recorde aquella frase de “mamà quiero ser artista” i la resposta que li dóna sa mare
- Fill meu primer fes una carrera de profit i després ja veurem.
Una resposta semblant donarien molts pares al desig d’un fill o d’una filla de dedicar-se a la política. Això ja fa temps que es dóna.
Però ara la cosa s’ha agreujat. Ara a més del desprestigi (“tots els polítics són iguals”) està la sospita “tots els polítics són, presumptament, corruptes”
Quin panorama!
I les paraules del Joan Fuster continuen vigents: “Si tu no fas política algú la farà per tu i, possiblement, la farà en contra teua”
Fem un pas endavant i demanem que es valori la feina del polític. Procurem que els millors, els més preparats, els més solidaris es dediquin a la política. I els que ens dediquem temporalment als afers públics, especialment els que estem a la política local, hem de col•laborar amb els fets primer, però també amb el nostre discurs, fent patent que fer política és treballar pel be comú.
Hauríem de fugir de sembrar dubtes i voler qüestionar algunes actuacions d’uns polítics locals envers altres, de manera poc seriosa i poc consistent.. Com deia ma mare “tinguem coneixement” i mantenint la crítica, no ens deixem portar per una determinada campanya en la qual tot es vàlid.

Taula rodona: amb Bolonya tenim futur?

 

Ponents:

Ministeri d’Educació:
Màrius Rubiralta, Secretari General d’Universitats

Departament d’Innovació, Universitats i Recerca:
Joan Majó, Comissionat per a Universitats i Recerca

Campus de Terrassa (UPC):
Joseba Quevedo, Delegat del Rector

Estudiants
Andreu Espínola, Secretari General de Associació de Joves Estudiants de Catalunya  (AJEC)

Professorat de Secundària
Xavier Laganga Director de l’IES Copèrnic

Presidència:Pere Navarro. Alcalde de Terrassa. Secretari de Universitat i recerca del PSC. Primer Secretari de la Federació Vallès Oest.

Moderadora: Dolors Puig, Diputada al Congrés. Vicepresidenta de la Comissió de Ciència i Innovació

Dia: divendres 6 de novembre del 2009

Hora: 17 h.

Lloc: Plató de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC)
C. Colom (Edifici La Farinera), 84-94 Terrassa

Com arribar-hi

Enllaços::
Procés de Bolonya (Wiquipèdia)
Bolonya 2010 (Comissionat d’Universitats)
¿Que es Bolonia? (Ministerio de Educacion)
Bolonya, preguntes i respostes (UPF)
Consultes sobre Bolonya (UAB)
Bolonia en secundaria
Bolonya.org

Llibres electrònics o llibres de paper?

Diuen que aquest serà el Nadal del llibre electrònic. El sector editorial espanyol ja fa temps que es prepara per aquest canvi tecnològic i per Nadal oferiran “best sellers” en Internet

Però de què es tracta? El llibre electrònic, conegut també com a e-book, és la versió electrònica o digital dels llibres en paper de tota la vida. Els lectors electrònics tenen una pantalla que al contrari que les de plasma, LCD o TFT no emeten llum, sinó que la reflecteixen igual que el paper. Això es degut a que fan servir una tecnologia anomenada tinta electrònica que té un “efecte paper’ provocat per l’absència d’il·luminació pròpia (retroiluminació) i per l’alt contrast obtingut. A més aquesta tecnologia té un baix consum ja que només necessita alimentació per a fer els canvis de pantalla. Per això, llegir 100 pàgines en un ordinador o una PDA és molt cansat mentre que llegir-les en un llibre electrònic és agradable.

Aquests llibres son ideals per a persones que no volen viatjar carregades de llibres, estudiants que investiguen i han de consultar molts libres o per a persones que llegeixen molt ja que permeten disposar de molts llibres emmagatzemats i de fàcil lectura o consulta i amb un menor cost d’adquisició.

Ara be, substituiran aquests llibres electrònics als llibres de paper? Com ha dit José Manuel Lara el llibre electrònic, “no serà un canvi d’un dia, sinó d’una evolució generacional, perquè una generació no canvia els seus hàbits de la nit al dia”.

Als Estats Units el llibre electrònic ja compta amb un públic fidel , encara que minoritari. La venda del llibre electrònic suposo un 0,4% respecte al mateix llibre en paper.

Al nostre país s’inicia aquesta introducció amb nous lectors dispositius e-book com el Kindle d’Amazon, a més dels Inves, Sony o Papyre entre d’altres, de moment sense color.

Per tant els dos tipus de llibres conviuran durant molt temps, amb un clar predomini del llibre de paper. Jo crec que mai renunciaré al plaer de tenir un llibre a les mans i anar passant els fulls de paper, malgrat confio en disposar d’un e-book per quan viatjo o per treballar.

Que va passar quan va aparèixer la televisió? Es va comentar que acabaria amb la radio i que els cinemes deixarien d’existir. La veritat es que cadascun d’aquets mitjans va anar trobat el seu espai i tots han anat convivint.

Recordo que mon pare ens deia, “ara que tenim televisió no caldrà que us gasteu diners anant al cinema” Però no va ser així. Vam continuar sortint amb els amics i anant al cinema molts diumenges a la tarda o la nit dels dimecres.

Ja s’han iniciat les obres del Celler. Per fi!

Recordeu quan va es va enfonsar la teulada del Celler?, l’agost del 2007.
M’acabava d’estrenar com a regidor. L’edifici del Cèsar Martinell (1888-1973), l’arquitecte de les Catedrals del Vi! Va ser una molt mala notícia d’estiu i no sabíem quin seria l’abast de la tragèdia. Pensàvem que podia caure una part del mur de la façana. Per sort tot va quedar en un ensurt ja que la teulada enfonsada no formava part de l’obra original.

A partir d’aquí vam fer un estudi en profunditat de l’edifici i vam concloure que calia reforçar una fonamentació molt escassa del Celler per assegurar la seva estabilitat. Era el moment de rehabilitar l’edifici per permetre que pugui ser visitat.

I desprès d’aconseguir una subvenció del Ministeri de Foment d’uns 700.000€ a més del pressupost municipal, vam encarregar el projecte executiu a l’arquitecte especialista en edificis històrics, Joan Albert Adell. Ja s’han adjudicat les obres i podem iniciar la primera fase que afecta a les estructures (fonamentació i teulada) i a la rehabilitació interior, fent que es pugui disposar d’una gran sala al soterrani i que tot l’edifici es pugui visitar i gaudir dels seus elements arquitectònics.

La segona fase, lligada a la primera, servirà per fer els banys i rehabilitar els porxos exteriors, i per assegurar que compleixi la normativa requerida a un edifici públic (accessibilitat, instal•lacions….).

Ara. a més, hem obtingut una subvenció dels fons europeus de 500.000€ que ens permetrà poder licitar aquesta segona fase sense problemes.

Rubí es mereix poder gaudir de la nostra Catedral del Vi. Un edifici de gran valor arquitectònic i la memòria històrica del passat vinícola de la ciutat. Com diu la dita, “Rubí noies maques i bon vi”.
Amb la rehabilitació del Celler podrem recordar el procés de producció del vi rubinenc.

Un edifici sostenible i construït en temps record, la nova escola bressol

Fa uns dies l’Alcaldessa va inaugurar l’Escola Bressol Municipal Bruna, un edifici construït en mig any i que pot marcar una línia en quan a tipologia d’edificis escolars a la ciutat
Es tracta d’un edifici original, funcional i integrat a l’entorn que està dissenyat amb criteris bioclimàtics amb una sistema de climatització natural i fent servir l’energia solar
Si us fixeu veureu que està orientat al sud i que  compta amb il·luminació natural a totes les aules, tant des del pati com pel sostre. El sistema d’il•luminació elèctric es regula en funció de la intensitat lumínica exterior.
A més, per aïllar les aules  s’ha construït una coberta verda amb cultiu extensiu i que com diuen els autors del projecte es convertirà en la cinquena façana. I en aquesta línia, s’ha construït uns  voladissos que permeten que els raigs del sol arribin directament a les aules a l’hivern, mentre que eviten la radiació directa els mesos d’estiu
Compta amb uns mecanismes de ventilació però sense necessitat de fer servir suports calorífics o frigorífics extraordinaris i l’energia solar que s’ha instal·lat serà per a l’aigua sanitària i la calefacció. Els radiadors són de baix consum i gran rendiment calòric que al no sobrepassar els 42 graus eviten que els nens es puguin cremar.

Però a més, aquest edifici s’ha construït en un temps record. Necessitàvem que l’edifici estigues acabat per l’inici del curs escolar i ho hem aconseguit, entre d’altres factors, escollint el sistema de  concurs de “projecte + obra”en el que mitjançant un concurs  d’idees previ es selecciona conjuntament un equip d’arquitectes, un projecte i una empresa constructora en un sol paquet,  d’aquesta manera vam guanyar alguns mesos del període de licitacions dels projectes de les obres.
Ara ja el tenim en funcionament. Un edifici amb un disseny que l’integra a l’entorn i que com va dir l’Alcaldessa, contribueix a la millora del barri de la Plana de Can Bertran, juntament amb la nova biblioteca i amb la nova plaça i l’ampliació del  parquing del Mercat.

No pensis en un elefant!

Que és el que fa decantar un vot indecís? Sovint veiem que molta gent no vota l’opció que el beneficiaria més, sinó aquella en la que s’identifica, encara que potser perjudiqui els seus interessos. L’explicació que dona Lakoff a quest fenomen és la del marc conceptual, estructures que donen forma a la manera com veiem el mon, i és en funció d’aquests marcs conceptuals que una majoria de persones decideixen el seu vot. (No pensis en un elefant?, es una frase que automàticament t’obliga a pensar en aquest animal.)

El llibre analitza el que fan els conservadors i els progressistes nord-americans. Els conservadors fan servir conceptes que els ajuden a expressar millor les seves idees i a influir en l’opinió pública per portar-la cap a la seva ideologia.

Posa exemples de les victòries de Bush i de Schwarzenegger. De quina manera van fer servir marcs conceptuals per convèncer a la gent. Aquesta dreta va invertir molts diners en finançar grups d’opinió per tal de que els ajudessin a comunicar millor les idees i al mateix temps a desarticular els raonaments del contrari. I mentre tant, l’esquerra sovint queia en el parany i es limitava a contrargumentar fent servir el mateix vocabulari de la dreta.

Malgrat ser fruit d’una intervenció improvisada de l’autor i estar centrat en els estats Units, els seu contingut en part es extrapolable al nostre pais i ens aporta molts elements per entendre el que passa en el mon polític i mediàtic i per poder actuar des de l’esquera.

En definitiva, es tracta d’un llibre, curt i molt recomanable, que ens ajuda a entendre aquesta estratègia de la dreta i com s’hauria d’actuar des de l’esquerra.

Resum del llibre
Conferència de Lakoff (en anglès)

Taronges, polítics i credibilitat

L’altre dia al Ple, vaig explicar una manera de fer dels llauradors valencians, per manifestar que els polítics hem de respectar els acords.
Hi ha un costum valencià que vaig viure a la meua comarca d’origen, la Safor, terra de tarongers. Ja fa anys, els compradors de taronges feien els contractes de compra-venda, “els tractes”, donant-se la mà, sense papers
- Et compre les taronges a 800 pessetes l’arrova
- Hauria de ser a 850
- Com a molt podria arribar a 815
- Si puges a 825 fem el tracte
- D’acord a 825.
I una vegada fet el tracte, tots el respecten. Tant el comerciant com el propietari, el llaurador.
Es comprava amb anticipació a la collita i per tant el preu sovint varia i d’altres llauradors tenen millor o pitjor preu en funció del moment en què han venut les taronges.
Però, el tracte ja s’ha fet i no es pot modificar. Si algú ho fes, ja no seria de fiar. Si ho fes el comprador, ningú mai més li voldria vendre. Si ho fes un llaurador, cap empresa li voldria comprar. Ningú voldria fer tractes amb ells.
Pot donar-se el cas que el cap de família fes el tracte i la seua dona, un germà o son pare, li diguera que ho ha fet malament, que s’havia d’haver esperat a que el preu pujara. La resposta seria “he donat la meua paraula i el tracte ja està fet”. En tot cas, abans d’acordar el preu, es pot consultar amb la família, o acceptar o no la proposta. Però un vegada acordat el preu, es dona la mà i es tanca el tracte. Diga el que diga la família o els amics.
Aquest costum em va anar bé per explicar-li a un dels grups polítics amb representació al Ple que, quan s’arriben a acords orals o escrits, aquests són sagrats i s’han de respectar.
Els polítics, especialment els locals, tenim com a un dels principals valors la nostra credibilitat, la nostra honradesa i hem de complir de manera escrupolosa allò que diem o acordem. Si perdem la credibilitat personal, que ens queda?

Els regidors també casem

Una de les funcions que tenim els regidors és la de celebrar matrimonis. De tant en tant algun cap de setmana, normalment dissabte, vaig al Castell on tinc de dos a quatre casaments. Us haig de dir que és una funció molt gratificant i sovint acabo satisfet d’haver conegut unes persones en un moment tan important per elles i les seves famílies. Les parelles quan decideixen casar-se solen estar enamorades i això es nota. Com a Regidor, durant la cerimònia, em situo davant mateix de la parella i amb aquesta proximitat és fàcil percebre el seu estat emotiu. Normalment estan nerviosos però se’ls nota molt feliços. Unes vegades és la mirada, el gest, l’expressió de la cara, altres com es donen la ma o com es fan el petó. Potser els que ja han estat un temps vivint junts se’ls nota encara més aquesta complicitat. De tota manera, algun cop intueixo que algú es casa com a un pur tràmit, o per donar satisfacció a l’altre membre de la parella. Però aquests casos són els menys. Abans de començar la cerimònia, mentre esperem a la núvia, si puc, parlo amb algun dels convidats, familiars o amics i, els hi demano que m’expliquin alguna cosa dels que es van a casar. D’aquesta manera m’intento ubicar millor per crear un clima més personal i proper. Al principi acostumo a explicar en que consistirà la cerimònia i entremig els llegeixo alguna poesia i si és el cas, en faig algun comentari. Recordo el primer matrimoni que vaig celebrar. Jo estava una mica nerviós. Es tractava d’una parella adulta i, la cerimònia va tenir algunes sorpreses. Per començar, sense que els nuvis ho sabessin un “Coro Rociero” va començar a cantar a quan van fer l’entrada a la sala del Castell i en els moments més importants de la cerimònia. A l’hora dels anells, no va ser un nen o un familiar qui els va portar sinó el gos de la família dins d’un cistellet agafant amb les dents, i amb gran sorpresa de la núvia que no s’ho esperava. Algunes vegades la celebració es fa a la sala de Plens o l’Espona, tanmateix el lloc que més m’agrada és el Castell i a partir de l’octubre, un cop acabades les obres ja disposarà de millors condicions d’accessibilitat amb un nou ascensor i també tindrà aire condicionat Ara bé, amb independència de l’espai concret, generalment, celebrar casaments, m’omple de satisfacció.

Vicenç Ferrer, Premi Nobel de la Pau

Vicenç Ferrer és un sant amb arrels valencianes (la seva família era originària de Gandia). El passat 19 de juny va morir als 89 anys.
Els diaris l’anomenen el cooperant català, un filantrop (El País), l’intocable català (Vilaweb) … Jo prefereixo qualificar-lo de sant en el sentit més popular del terme. Creients i no creients li donem un significat molt especial a aquesta paraula com a persona digna d’admiració i de ser imitada. “Persona molt virtuosa” , (diu una de les accepcions del DIEC). Una persona que ha dedicat la major part de la seva vida als demés, als més necessitats.
Durant la seva vida va rebre diverses distincions. L’any 1998 va rebre el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia . El 2000 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona. L’any 2001, la UNESCO el va anomenar Personatge destacat de la història del segle XX. I al 2008 va ser guardonat amb el Premi Català de l’Any pels lectors d’El Periódico. Al 2009 el Govern espanyol li va atorgar la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil. Fins i tot va ser proposat pel Premi Nobel de la Pau.
Però el millor premi que, segurament, ha obtingut, és la mirada de cents de milers d’ulls de les persones que varen passar per casa seva els dies posteriors a la seva mort, ulls que, amb la mirada fixada a l’horitzó, es movien entre les llàgrimes incrèdules per la pèrdua del seu mestre i l’admiració més pregona envers una persona que, vinguda de lluny, els havia donat tot el que tenia i més sense demanar res a canvi.
Ara és el moment de que la seva fundació rebi aquesta distinció tant important de reconeixement de la labor que ha fet i continua fent en favor dels més desafavorits.
Diverses institucions com la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya, el Senat , així com ajuntaments, partits polítics, diaris com el Periódico s’han unit a aquesta causa. I com no, al Facebook s’ha creat un grup amb la mateixa finalitat i ja compta amb gairebé 39.000 membres.
Aquest sant català, amb arrels valencianes és mereix que la seva fundació rebi el Premi Nobel de la Pau i crec que ho aconseguirem.

Ascensors al 25 de Setembre

El barri 25 de Setembre de Rubí és un barri tranquil amb habitatges construïts a la dècada dels 60 per donar acollida als damnificats de la rierada de 1962 compta amb molts edificis baixos i per tant amb petites comunitats de propietaris. Es un barri que cada dia va millorant.
Primer es va construir l’Escola 25 de Setembre amb capacitat per 675 alumnes. Ara s’està acabant la urbanització de Can Sant Joan que s’integra al màxim en l’entorn natural i els equipaments existents, com són a més de l’escola, el futur IES i el camp de futbol, i respecta les característiques dels terrenys.
Aquest urbanització incorpora el nou parc de Can Sant Joan, una zona verda amb 6 hectàrees, i 775 arbres, una prolongació del Parc de la Pau i la Natura, que combina espais de passeig i de descans amb àrees de lleure i jocs infantils i compta amb un passeig que ressegueix el torrent dels Alous i que permet gaudir d’aquest entorn natural.
Si viatgeu en tren, quan torneu a Rubí (des de Barcelona) amb els Ferrocarrils de la Generalitat podeu mirar a la dreta, just abans d’arribar a l’estació i comprovareu les dimensions i la bellesa d’aquest nou parc.
A finals del 2010 finalitzaran les obres de la nova zona esportiva municipal amb piscina, aigües termals, saunes i spas, a més de pistes de pàdel, zona fitness, restaurant i un aparcament amb 166 places d’aparcament que millorarà el dèficit de places existent al barri i als voltants.
Com veieu el 25 de Setembre és una zona de la ciutat que està millorant molt amb nous equipaments dels que podrem gaudir tota la ciutat, però de manera especial les zones centre i sud ja que són les zones més properes.
Tanmateix, aquest barri té 43 escales (en total, 344 habitatges) que no disposen d’ascensor. I aquest és el repte que tenim. La gent s’ha anat fent gran i, es mostra de manera més clara la necessitat de disposar d’ascensors. Els quals, milloraran la qualitat de vida del barri, incrementaran el valor dels habitatges i afavoriran la integració social.
Fa unes setmanes, l’alcaldessa, juntament amb el conseller delegat de l’empresa pública ADIGSA, i el president de l’associació de veïns del barri 25 de setembre, van signar un conveni per afavorir la instal•lació d’ascensors en aquells edificis del barri que encara no en disposen. De moment ja comptem amb tres comunitats de propietaris que han manifestat la seva disposició d’acollir-se a aquest
Ara, tots estem treballant amb l’objectiu de que aquest any puguem iniciar la construcció d’aquests ascensors tan necessaris.