Monthly Archives: Juliol 2009

Els regidors també casem

Una de les funcions que tenim els regidors és la de celebrar matrimonis. De tant en tant algun cap de setmana, normalment dissabte, vaig al Castell on tinc de dos a quatre casaments. Us haig de dir que és una funció molt gratificant i sovint acabo satisfet d’haver conegut unes persones en un moment tan important per elles i les seves famílies. Les parelles quan decideixen casar-se solen estar enamorades i això es nota. Com a Regidor, durant la cerimònia, em situo davant mateix de la parella i amb aquesta proximitat és fàcil percebre el seu estat emotiu. Normalment estan nerviosos però se’ls nota molt feliços. Unes vegades és la mirada, el gest, l’expressió de la cara, altres com es donen la ma o com es fan el petó. Potser els que ja han estat un temps vivint junts se’ls nota encara més aquesta complicitat. De tota manera, algun cop intueixo que algú es casa com a un pur tràmit, o per donar satisfacció a l’altre membre de la parella. Però aquests casos són els menys. Abans de començar la cerimònia, mentre esperem a la núvia, si puc, parlo amb algun dels convidats, familiars o amics i, els hi demano que m’expliquin alguna cosa dels que es van a casar. D’aquesta manera m’intento ubicar millor per crear un clima més personal i proper. Al principi acostumo a explicar en que consistirà la cerimònia i entremig els llegeixo alguna poesia i si és el cas, en faig algun comentari. Recordo el primer matrimoni que vaig celebrar. Jo estava una mica nerviós. Es tractava d’una parella adulta i, la cerimònia va tenir algunes sorpreses. Per començar, sense que els nuvis ho sabessin un “Coro Rociero” va començar a cantar a quan van fer l’entrada a la sala del Castell i en els moments més importants de la cerimònia. A l’hora dels anells, no va ser un nen o un familiar qui els va portar sinó el gos de la família dins d’un cistellet agafant amb les dents, i amb gran sorpresa de la núvia que no s’ho esperava. Algunes vegades la celebració es fa a la sala de Plens o l’Espona, tanmateix el lloc que més m’agrada és el Castell i a partir de l’octubre, un cop acabades les obres ja disposarà de millors condicions d’accessibilitat amb un nou ascensor i també tindrà aire condicionat Ara bé, amb independència de l’espai concret, generalment, celebrar casaments, m’omple de satisfacció.

Anuncis

Vicenç Ferrer, Premi Nobel de la Pau

Vicenç Ferrer és un sant amb arrels valencianes (la seva família era originària de Gandia). El passat 19 de juny va morir als 89 anys.
Els diaris l’anomenen el cooperant català, un filantrop (El País), l’intocable català (Vilaweb) … Jo prefereixo qualificar-lo de sant en el sentit més popular del terme. Creients i no creients li donem un significat molt especial a aquesta paraula com a persona digna d’admiració i de ser imitada. “Persona molt virtuosa” , (diu una de les accepcions del DIEC). Una persona que ha dedicat la major part de la seva vida als demés, als més necessitats.
Durant la seva vida va rebre diverses distincions. L’any 1998 va rebre el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia . El 2000 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona. L’any 2001, la UNESCO el va anomenar Personatge destacat de la història del segle XX. I al 2008 va ser guardonat amb el Premi Català de l’Any pels lectors d’El Periódico. Al 2009 el Govern espanyol li va atorgar la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil. Fins i tot va ser proposat pel Premi Nobel de la Pau.
Però el millor premi que, segurament, ha obtingut, és la mirada de cents de milers d’ulls de les persones que varen passar per casa seva els dies posteriors a la seva mort, ulls que, amb la mirada fixada a l’horitzó, es movien entre les llàgrimes incrèdules per la pèrdua del seu mestre i l’admiració més pregona envers una persona que, vinguda de lluny, els havia donat tot el que tenia i més sense demanar res a canvi.
Ara és el moment de que la seva fundació rebi aquesta distinció tant important de reconeixement de la labor que ha fet i continua fent en favor dels més desafavorits.
Diverses institucions com la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya, el Senat , així com ajuntaments, partits polítics, diaris com el Periódico s’han unit a aquesta causa. I com no, al Facebook s’ha creat un grup amb la mateixa finalitat i ja compta amb gairebé 39.000 membres.
Aquest sant català, amb arrels valencianes és mereix que la seva fundació rebi el Premi Nobel de la Pau i crec que ho aconseguirem.