Category Archives: Educació

Xarxes socials i educació

Aquest estiu es va plantejar a Alemanya si les xarxes socials havien de formar part del currículum escolar.  A partir d’aquí vaig pensar amb l’alumnat dels nostres centres., cal ensenyar el funcionament de les xarxes a l’escola? No té una resposta fàcil però el que si que podem afirmar és, que si les xarxes socials les fa servir l’alumnat en la seva relació, l’escola no en pot quedar al marge, (i la família tampoc). Us plantejo interrogants i materials per la discussió.
Quan parlem de xarxes socials ens estem referint d’entrada a Twitter, Tuenti, Facebook,  però també d’altres que ens poden ser d’utilitat a l’aula com els blocs, Google docs, wiquis, Dropbox, Moodle, etc. (Alguns recursos útils; Guías de ayuda para la configuración de la privacidad y seguridad en redes socials, Manual de Facebook, Manual de Twitter,
Tanmateix podem incloure en aquest concepte d’altres xarxes socials que es fan servir com a entorns d’aprenentatge, com seria el cas de SocialGO, EDMODO o Ning. Son xarxes que permeten la creació de grups privats (per una classe o un curs). Aquestes xarxes es poden fer servir per crear comunitats d’aprenentatge entre docents com Internet en el aula. i Red magistral Aula Red Podeu mirar els treballs de Juan José de Haro. (Més informació a: Que son xarxes socials, Xarxes socials educatives, Xarxes socials amb socialGo)
L’ús de es xarxes com entorn educatiu i d’aprenentatge ens pot ser útil per crear comunitats, per afavorir la motivació i per fomentar la participació en l’aprenentatge
Es tracta d’aprofitar els recursos que fa servir l’alumnat (classe fora de l’aula) la qual cosa comporta un ensenyament continu i en conseqüència un treball del professor més enllà de l’horari lectiu.
Si ens preguntem quines aplicacions en línia poden fer servir, o quins projectes o activitats poden desenvolupar en entorns de xarxa social, poden trobar algunes propostes com l’experiència de Gregorio Toribio feta amb Twitter a primària,  on la que la classe opina, aporta coneixements, investiga, i en la seva xarxa social Altres experiències les trobem a batxillerat com crea grups privats al Facebook,  per exemple, per realitzar treballs en equip o per discutir temes amb tota la classes i el professor. (Recursos: EduTwitter, 10 formes de fer servir el Twitter a l’aula, Crear una xarxa privada amb els alumnes )
Finalment ens hauríem de plantejar la conveniència d’incloure l’ús de les xarxes socials dins de la programació de la formació del professorat, ja que aquest ha de ser-ne coneixedor i ha de tenir-ne una visió crítica , així com també els pares i les mares, especialment dels adolescents.
Pensem que allò que fan servir l’alumnat constantment no pot quedar al marge de l’educació i per tant el professorat i les famílies hem de ser-ne coneixedors.

————————————————

Recursos per fer servir amb l’alumnat o els fills:

  • Si no lo haces en tu vida normal, ¿por qué lo haces por Internet?
  • Mi vida a lo Facebook
  • No lo digas por Internet
  • Think befeore you post, fotos
  • ¿Tienes privacidad de verdad en las redes sociales?
  • Antes de colgar tu imagen en la web… piénsalo
  • Altres:

  • Tutorial: Como proteger nuestra cuenta de Facebook. Listas, Seguridad,
  • Bloquear Personas, y mas
  • Redes sociales y privacidad
  • Anuncis

    Alfons Roig

    Alfons Roig Izquierdo, (Bétera, Camp de Túria 4 de juliol de 1903 – Gandia, Safor 11 de maig de 1987) sacerdot, professor i escriptor.

    Com a crític d’art, va ser un dels primers en parar l’atenció en l’art abstracte. Va ser també un enamorat de l’Impressionisme de Van Gogh i Matisse, de l’art de Picasso i Kandinsky, en els temps difícils de la dictadura del general Franco. Va centrar els seus esforços en ensenyar, descobrir i donar a conèixer l’art modern i els corrents artístics d’arreu d’Europa, que, malauradament, eren prohibides i ocultades en Espanya. Obrir els ulls als artistes joves, aqueixa fou la seua tasca, a força d’exilis interiors.

    Nascut a Bétera en 1903. El 1920 va iniciar estudis eclesiàstics a Astorga (Lleó) i es va ser ordenat sacerdot al 1926. Va tornar a la diòcesi de València, on va exercir a les parròquies de Pinet i a la de Sant Joan de Ribera a la ciutat de València. El 1939 va ser nomenat professor de “Cultura cristiana i Litúrgia” a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles (València), on va tenir com alumnes als més coneguts artistes valencians contemporanis, Eusebio Sempere, Juan Genovés, Hernández Mompó, Andreu Alfaro, Manuel Valdés Blasco, Juan de Ribera Berenguer…

    Va estudiar Arqueologia Cristiana a Roma des del 1946 fins a 1948, any en que torna a València i és nomenat professor d’Arqueologia Cristiana. Història de l’Art i Estètica al Seminari Metropolità de València (Montcada). Mostrava també una preocupació per la poesia contemporània: Emilio Prados, Vicente Aleixandre, Antonio Machado, Miguel Hernández.

    El 1953 i el 1955 va viatjar a París, on va eixamplar els seus estudis d’art i on va conèixer als més famosos artistes i estudiosos del seu temps, molts dels quals li serien presentats per madame Kandinsky, esposa del pintor, amb la qual el va unir una especial amistat. Té relació amb la revista l’Art Sacré i el 1956 és becat pel Govern francès per tal d’estudiar l’arquitectura religiosa moderna a França. Així té la possibilitat de viatjar i estudiar per diversos països d’Europa, entre ells França, Suïssa i Itàlia.

    El 1958. el Govern francès li concedeix les Palmes Acadèmiques oi el 1960 una nova beca per a estudiar l’arquitectura religiosa moderna a Alemanya.

    Al 1969. Alfons Roig hereta l’ermita de Llutxent, poble de la Vall d’Albaida, on viurà fins la seua mort.

    Va deixar l’ensenyament al 1974 i es va dedicar a la restauració de l’ermita amb l’ajut de la Diputació de València. El 1975 es va unir grup L’Eixam i el 1980 va ser nomenat fill adoptiu de Llutxent. Des de 1981, la Diputació Provincial de València convoca uns premis artístics amb el seu nom. Josep Renau, Manuel Hernández Mompó, Eusebio Sempere i Manuel Valdés Blasco han estat alguns dels guanyadors.

    El 1985 va fer donació de la seua pinacoteca a la Diputació de València. En ella es poden trobar obres de Victor Vasarely, Sempere, Julio González, Picasso, Kandinsky i Millars, entre unes altres, totes elles regalades pels seus autors, assegurava, “perquè jo mai he tingut diners per comprar aquestes coses”. Un any abans de morir el 1986, va ser condecorat pel govern francès com a “Oficial de les Palmes Acadèmiques”.

    El pare Roig va publicar diversos treballs: El arte de hoy y la Iglesia (1954), La pintura religiosa de Georges Rouault (1959), Julio González (1960), En la muerte de Ángel Ferrant (1961), Picasso en Barcelona (1962), Diálogo de la Iglesia con el mundo moderno de la Arquitectura (1964).

    També és autor d’obres de creació com ara el llibre de poemes Ronda dels veïns de l’ermita o d’altres com l’Ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Llutxent.

    Google Wave: eina per col·laborar i compartir.

    Google Wave, una nova eina del web 2.0 fa unes setmanes que ha aparegut
    Es tracta d’un programa on-line que agrupa alguns dels millors recursos ja coneguts i establerts a Internet (correu, missatgeria, xarxes socials, …) i que permet i potencia el treball col.laboratiu i la comunicació a la web en temps real.
    Podríem dir que el Google Wave està entre el fòrum, el wiki, el correu electrònic i l’escriptori web.
    Crec que es un pas important i que en un temps no massa llunyà es pot convertir en la nostra eina habitual de relació i col·laboració on line
    Actualment està en proves i per poder accedir-hi cal tenir invitació.

    Més informació

    ¿Qué significa Google Wave?

    Google Wave, todo lo que tienes que saber

    Google Wave, revolucionando las comunicaciones

    Taula rodona: Amb Bolonya Tenim futur?

    Benvinguda: Josep Maixencs. Director de l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Calalunya (ESCAC)

    Presentació: Pere Navarro. Alcalde de Terrassa. Secretari de Universitat i recerca del PSC. Primer Secretari de la Federació Vallès Oest.
        

    Ponents:

    Ministeri d’Educació:
    Màrius Rubiralta, Secretari General d’Universitats

    Departament d’Innovació, Universitats i Recerca:
    Joan Majó, Comissionat per a Universitats i Recerca

    Campus de Terrassa (UPC):
    Joseba Quevedo, Delegat del Rector

    Estudiants 
    Andreu Espínola, Secretari General de Associació de Joves Estudiants de Catalunya  (AJEC)

    Professorat de Secundària
    Xavier Laganga Director de l’IES Copèrnic

    Moderadora: Dolors Puig, Diputada al Congrés. Vicepresidenta de la Comissió de Ciència i Innovació

    Dia: divendres 6 de novembre del 2009

    Hora: 17 h.

    Lloc: Plató de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC)
    C. Colom (Edifici La Farinera), 84-94 Terrassa

    Com arribar-hi

    Enllaços::
    Procés de Bolonya (Wiquipèdia)
    Bolonya 2010 (Comissionat d’Universitats)
    ¿Que es Bolonia? (Ministerio de Educacion)
    Bolonya, preguntes i respostes (UPF)
    Consultes sobre Bolonya (UAB)
    Bolonia en secundaria
    Bolonya.org

    Un edifici sostenible i construït en temps record, la nova escola bressol

    Fa uns dies l’Alcaldessa va inaugurar l’Escola Bressol Municipal Bruna, un edifici construït en mig any i que pot marcar una línia en quan a tipologia d’edificis escolars a la ciutat
    Es tracta d’un edifici original, funcional i integrat a l’entorn que està dissenyat amb criteris bioclimàtics amb una sistema de climatització natural i fent servir l’energia solar
    Si us fixeu veureu que està orientat al sud i que compta amb il·luminació natural a totes les aules, tant des del pati com pel sostre. El sistema d’il•luminació elèctric es regula en funció de la intensitat lumínica exterior.
    A més, per aïllar les aules s’ha construït una coberta verda amb cultiu extensiu i que com diuen els autors del projecte es convertirà en la cinquena façana. I en aquesta línia, s’ha construït uns voladissos que permeten que els raigs del sol arribin directament a les aules a l’hivern, mentre que eviten la radiació directa els mesos d’estiu
    Compta amb uns mecanismes de ventilació però sense necessitat de fer servir suports calorífics o frigorífics extraordinaris i l’energia solar que s’ha instal·lat serà per a l’aigua sanitària i la calefacció. Els radiadors són de baix consum i gran rendiment calòric que al no sobrepassar els 42 graus eviten que els nens es puguin cremar.
    Però a més, aquest edifici s’ha construït en un temps record. Necessitàvem que l’edifici estigues acabat per l’inici del curs escolar i ho hem aconseguit, entre d’altres factors, escollint el sistema de concurs de “projecte + obra”en el que mitjançant un concurs d’idees previ es selecciona conjuntament un equip d’arquitectes, un projecte i una empresa constructora en un sol paquet, d’aquesta manera vam guanyar alguns mesos del període de licitacions dels projectes de les obres.
    Ara ja el tenim en funcionament. Un edifici amb un disseny que l’integra a l’entorn i que com va dir l’Alcaldessa, contribueix a la millora del barri de la Plana de Can Bertran, juntament amb la nova biblioteca i amb la nova plaça i l’ampliació del parquing del Mercat.

    25 anys d’Escola Ginesta

    Inauguració de l'Escola Ginesta

    Inauguració de l'Escola Ginesta

    Fa uns dies vaig participar en un acte de celebració del 25è aniversari de l’Escola Ginesta de Matadepera, la meua escola. Us ben asseguro que vaig sentir nostàlgia i per un moment vaig pensar que m’agradaria tornar a treballar allí.
    Quants bons records. Quantes bones vivències. Van ser 10 anys (9 com a director) molt intensos i molt positius.
    Teníem com a objectiu aconseguir una escola pública de qualitat Una escola “arrelada” al poble de Matadepera. Volíem passar de la “Escuela Graduada Mixta Matadepera” amb el “maestro” a l’Escola Ginesta, una centre educatiu capaç de “competir” en qualitat amb l’altra escola, un centre privat situat al peu de Sant Llorenç del Munt.
    Érem més joves que ara. Jo no tenia encara trenta anys. Teníem un repte per davant i molta il•lusió. Comptàvem a amb un excel•lent equip humà. Una Associació de pares i mares molt implicada. Una regidora d’educació que treballava intensament per l’escola.
    Des de la direcció del centre i amb la col•laboració de tothom, vam impulsar una nova línia d’escola. Parlàvem de l’escola “pública, laica i catalana”. L’escola de tothom sense cap mena de discriminació.
    Vam passar d’uns 40 alumnes al voltant de 400 en pocs anys.
    Teníem clar que l’aprenentatge s’havia de fer fora de les aules, que calia viure les tradicions, que la informàtica i l’anglès eren dues eines bàsiques.
    Recordo que quan vam inaugurar el nou edifici, va venir el President de la Generalitat (Jordi Pujol) i ens va animar a continuar treballant amb els ordinadors PCs (en teníem només 4, però érem l’única escola de la zona que en disposàvem).
    El millor és que l’alumnat venia content a l’escola i que avui en dia guarden un bon record de la seva estància al centre.

    Bolonya: ho estem fent be?

    La construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), conegut com a Procés de Bolonya, està sent criticat dient que privatitzarà la universitat, que la mercantilitzarà al rebre finançament privat. Per altra part es diu que prioritzarà els estudis tècnics per sobre dels humanístics, que es degradaran els títols o que el preu de les matrícules augmentarà de manera desorbitada. Tanmateix aquesta crítica té un aspecte positiu i és que ha aconseguit mobilitzar als estudiants d’una manera organitzada i fomentar l’esperit crític.

    Però que diu La Declaració de Bolonya? Quins son els seus objectius? Principalment Bolonya proposa:

    • Construir un espai europeu d’estudis superiors pel qual els estudiants puguin moure’s en igualtat de condicions i faciliti el treball en xarxa
    • Homologar els estudis en tres nivells, Grau (de quatre anys que substituirà a les diplomatures i llicenciatures), Màster d’especialització (d’un o dos anys) i Doctorat. Totes les carreres han d’estar adaptades pel curs 2010-2011.
    • Fixar un sistema de crèdits que asseguri el mateix esforç en tots els països per obtenir un títol

    Que podem fer?
    Aquesta reforma universitària presenta una sèrie de temes que fan complexa la seva aplicació i el mon estudiantil es mostra crític amb alguna de les possibles dificultats. Podem apuntar algunes possibles respostes als interrogants existents.
    Ha d’haver col•laboració amb les empreses privades. Aquest lligam amb l’empresa ha de permetre millorar la innovació i disposar de més inversió. Però la Universitat pública no pot ser depenent del mon empresarial. Cal assegurar la inversió necessària de les administracions en les universitats públiques amb un pla de millora del finançament universitari.
    La igualtat d’oportunitats s’ha d’assegurar establint un sistema adequat de beques i ajuts a l’estudi (matrícules, estudi de llengües, habitatge, viatges) amb uns preus públics assequibles.
    S’ha de facilitar l’accés als estudiants que treballin, creant itineraris de dedicació parcial i combinar ensenyaments mixtos, presencials i a distància
    Per facilitat la nova forma de treball personal de l’alumne caldrà reduir la ràtio d’alumnes per aula i assegurar la coordinació entre el professorat per tal de no sobrecarregar els estudiants amb treballs i pràctiques
    Ara bé, no podem dir que Bolonya afavoreixi els estudis tècnics reduint els humanístics. El que hem de tenir clar, es que no es pot malbaratar el temps ni els diners ni en ciència ni en humanitats, especialment quan parlem de diners públics. L’Educació no es una despesa, és una inversió, però tota inversió ha de produir un rendiment.

    No es un camí fàcil i més en un moment de crisi com aquest. Però tot repte implica una oportunitat que cal aprofitar, i situar la nostra universitat i als nostres estudiants, a un nivell de qualitat que ens permeti afrontar els reptes de futur.