Category Archives: opinió

Polítics amb visió de futur

Un polític, en el moment del seu relleu, va lliurar tres sobres al seu substitut, tot dient-li que quan estigués molt apurat els anés obrint per ordre. El seu contingut li podria ser de gran utilitat per orientar-lo.
L’exercici del poder té les seves complicacions i, passat un temps, el successor es trobà davant d’un seguit de problemes per als quals no veia solució, així que el nou càrrec decidí obrir el primer sobre amb una nota que deia: “Parli malament de mi. Jo tinc la culpa de tot”. Encara que no li va agradar massa el consell el va posar en pràctica; amb molt bons resultats.
Al cap d’uns mesos les coses tornaven a complicar-se i decidia obrir el segon sobre: “Amb les estructures actuals no es pot fer res. Canvii-les” I començà a fer una reforma estructural, potser no massa important, però que li va aportar una millor imatge.
Va arribar a un punt, tanmateix, al cap d’un temps, en què aquestes reformes no van ser suficients i va haver d’obrir el tercer sobre, malgrat saber que era el darrer recurs de què disposava. “Comenci a escriure els tres sobres pel seu successor. El seu relleu és imminent”.
Mayor Zaragoza reproduïa aquest conte rus en una article al diari “El País” ja fa uns anys.
Sóc del parer que un càrrec public, ja sigui polític o tècnic, ha de treballar com si hagués de perdurar sempre en aquesta funció. Ha de marcar-se fites a mig i llarg termini. No es pot treballar pensant en obtenir només resultats immediats. Una programa de treball ha de mirar més enllà, s’ha de tenir visió de futur i anar aportant tot el que estigui a les nostres mans.
Tot i això, hem de pensar que els càrrecs son efímers: avui hi som i demà podem no ser-hi. La vida canvia i, encara que tots som necessaris, ningú és imprescindible.
El que hem de procurar sempre és aportar el nostre granet de sorra en la construcció d’una ciutat, d’una societat millor.
Anuncis

Xarxes socials i educació

Aquest estiu es va plantejar a Alemanya si les xarxes socials havien de formar part del currículum escolar.  A partir d’aquí vaig pensar amb l’alumnat dels nostres centres., cal ensenyar el funcionament de les xarxes a l’escola? No té una resposta fàcil però el que si que podem afirmar és, que si les xarxes socials les fa servir l’alumnat en la seva relació, l’escola no en pot quedar al marge, (i la família tampoc). Us plantejo interrogants i materials per la discussió.
Quan parlem de xarxes socials ens estem referint d’entrada a Twitter, Tuenti, Facebook,  però també d’altres que ens poden ser d’utilitat a l’aula com els blocs, Google docs, wiquis, Dropbox, Moodle, etc. (Alguns recursos útils; Guías de ayuda para la configuración de la privacidad y seguridad en redes socials, Manual de Facebook, Manual de Twitter,
Tanmateix podem incloure en aquest concepte d’altres xarxes socials que es fan servir com a entorns d’aprenentatge, com seria el cas de SocialGO, EDMODO o Ning. Son xarxes que permeten la creació de grups privats (per una classe o un curs). Aquestes xarxes es poden fer servir per crear comunitats d’aprenentatge entre docents com Internet en el aula. i Red magistral Aula Red Podeu mirar els treballs de Juan José de Haro. (Més informació a: Que son xarxes socials, Xarxes socials educatives, Xarxes socials amb socialGo)
L’ús de es xarxes com entorn educatiu i d’aprenentatge ens pot ser útil per crear comunitats, per afavorir la motivació i per fomentar la participació en l’aprenentatge
Es tracta d’aprofitar els recursos que fa servir l’alumnat (classe fora de l’aula) la qual cosa comporta un ensenyament continu i en conseqüència un treball del professor més enllà de l’horari lectiu.
Si ens preguntem quines aplicacions en línia poden fer servir, o quins projectes o activitats poden desenvolupar en entorns de xarxa social, poden trobar algunes propostes com l’experiència de Gregorio Toribio feta amb Twitter a primària,  on la que la classe opina, aporta coneixements, investiga, i en la seva xarxa social Altres experiències les trobem a batxillerat com crea grups privats al Facebook,  per exemple, per realitzar treballs en equip o per discutir temes amb tota la classes i el professor. (Recursos: EduTwitter, 10 formes de fer servir el Twitter a l’aula, Crear una xarxa privada amb els alumnes )
Finalment ens hauríem de plantejar la conveniència d’incloure l’ús de les xarxes socials dins de la programació de la formació del professorat, ja que aquest ha de ser-ne coneixedor i ha de tenir-ne una visió crítica , així com també els pares i les mares, especialment dels adolescents.
Pensem que allò que fan servir l’alumnat constantment no pot quedar al marge de l’educació i per tant el professorat i les famílies hem de ser-ne coneixedors.

————————————————

Recursos per fer servir amb l’alumnat o els fills:

  • Si no lo haces en tu vida normal, ¿por qué lo haces por Internet?
  • Mi vida a lo Facebook
  • No lo digas por Internet
  • Think befeore you post, fotos
  • ¿Tienes privacidad de verdad en las redes sociales?
  • Antes de colgar tu imagen en la web… piénsalo
  • Altres:

  • Tutorial: Como proteger nuestra cuenta de Facebook. Listas, Seguridad,
  • Bloquear Personas, y mas
  • Redes sociales y privacidad
  • Miguel Hernàndez, Alfons Roig i JM Serrat

    El dia 30 d’octubre celebrarem el 100è aniversari del naixement de Miguel Hernàndez “escriptor contemporani valencià en castellà”, com diu la Wiquipedia. Fill d’una família humil d’Oriola propietària d’un ramat de cabres.
    Es un dels meus poetes preferits. Un poeta del poble, amb un estil humà i amb molta sinceritat poètica. “Ese escritor salido de la naturaleza como una piedra intacta, con virginidad selvática y arrolladora fuerza vital” (Pablo Neruda)
    Recordo al professor Alfons Roig quan ens va presentar la versió musicada per Joan Manuel Serrat (1972) de las “Nanas de la cebolla”. Una poesia dedicada al seu fill, escrita des de la presó després de rebre una carta de la seva dona, en la que li deia que únicament s’alimentava de pa i ceba. Deia Alfons Roig que una poesia escrita en aquestes circumstàncies no es corresponia amb la versió de cançó de bressol típica que havia fet Serrat. Al professor no li agradava la versió musicada.ja  que enia amb poca força expressiva  i no reflexava el patiment del poeta . Tanmateix cal reconèixer la feina del cantant que ens va ajudar a conèixer al gran poeta Miguel Hernàndez.
    La cebolla es escarcha
    cerrada y pobre.
    Escarcha de tus días
    y de mis noches.
    Hambre y cebolla,
    hielo negro y escarcha
    grande y redonda.
    En la cuna del hambre
    mi niño estaba.
    Con sangre de cebolla
    se amamantaba.
    Pero tu sangre,
    escarchada de azúcar,
    cebolla y hambre.
    …….

    La Ciutat de les Arts i l’Arquitectura miraculosa

    Fa gairebé dos anys vaig escriure La ria de Rubí on comentava la transformació de la Ria de Bilbao i el que pot suposar per a una ciutat la construcció d’edificis emblemàtics.
    Bilbao s’ha transformat canviant la Ria i així ho reafirma Llatzer Moix, en el seu llibre “Arquitectura milagrosa” (Anagrama 2010). El Museu Guggeggeim de Frank Gerhy va fer “milacres” en Bilbao. Va ser un encert el fet de construir un edifici espectacular, encarregant-lo a un arquitecte estrella.
    Tanmateix Moix posa en qüestió algunes obres faraòniques com la Ciutat de les Arts i les Ciències de València
    en les que la relació entre la necessitat i el preu de les obres encarregades no semblen proporcionada
    Aquest estiu he tornat a passar per la Ciutat de les Arts i es cert que la vista exterior és impactant i és molt recomanable la visita d’alguns dels edificis com l’Oceanogràfic o l`Hemisfèric.
    Tanmateix, a més de la manca de proporcionalitat apareixen altres dubtes. Per exemple la funcionalitat. La inversió arquitectònica en relació a l’ús que se li dona a l’edifici no sempre es veu justificada.
    Quan vaig visitar el Museu de les Ciències Principe Felipe
    em va decebre. Malgrat reconèixer la seva bellesa, es molt criticable la seva funcionalitat. Tens la impressió de que s’ha aprofitat un edifici ja construït per ubicar-hi un museu. A més algunes alçades i baranes de protecció no semblen les més adients per rebre visites de grups de nens.
    Vaig comentar el tema amb gent del país i encara van aportar altres interrogants. S’havia de fer una inversió tant gran? Calia construir tants edificis i fer-los dins de la llera de l’antic riu?
    Calia que tots fossin del mateix arquitecte?
    Com diu Moix “València ha passat del monocultiu de cítrics … al monocultiu Calatrava”.

    José María Díez-Alegría

    José María Díez-Alegría ha mort als 98 anys. Gairebé un segle de vida dedicada en gran part al servei dels altres. Alegria tenia els seus seguidors i els seus detractors, com tots els grans personatges.
    Recullo una de les seves anècdotes en la biografia publicada per Pedro Miguel Lamet que també va treballar al “Pozo del Tio Raimundo” i que ens ajuden a entendre la seva manera de pensar i de viure.

    Explica que una catequista de dones adultes a Andalusia es va topar amb una jove molt pobra, casada i amb fills, que se n’havia anat a viure amb un vell.
    -Dona, has de tornar, no pots seguir amb el vell.
    -Es clar que sí, senyoreta. Però és que el vell morirà de seguida, i jo em quedaré amb una caseta molt apanyada, em porto al meu marit i als meus fills, i problema resolt.
    -Però, dona, és que això va contra la llei de Déu.
    La dona va respondre amb convicció: “No, senyoreta, si jo amb el Senyor no tinc cap dificultat. Jo li dic al Senyor: Senyor, tu em perdones a mi i jo et perdono a tu “per tenir-me tan pobra”, va matisar Alegria, i estem en pau”

    Diuen que Diez-Alegria era un jesuïta sense papers.

    Mare vulc ser polític…

    Què faríeu si un fill vostre vos fes aquesta pregunta?
    Recorde aquella frase de “mamà quiero ser artista” i la resposta que li dóna sa mare
    – Fill meu primer fes una carrera de profit i després ja veurem.
    Una resposta semblant donarien molts pares al desig d’un fill o d’una filla de dedicar-se a la política. Això ja fa temps que es dóna.
    Però ara la cosa s’ha agreujat. Ara a més del desprestigi (“tots els polítics són iguals”) està la sospita “tots els polítics són, presumptament, corruptes”
    Quin panorama!
    I les paraules del Joan Fuster continuen vigents: “Si tu no fas política algú la farà per tu i, possiblement, la farà en contra teua”
    Fem un pas endavant i demanem que es valori la feina del polític. Procurem que els millors, els més preparats, els més solidaris es dediquin a la política. I els que ens dediquem temporalment als afers públics, especialment els que estem a la política local, hem de col•laborar amb els fets primer, però també amb el nostre discurs, fent patent que fer política és treballar pel be comú.
    Hauríem de fugir de sembrar dubtes i voler qüestionar algunes actuacions d’uns polítics locals envers altres, de manera poc seriosa i poc consistent.. Com deia ma mare “tinguem coneixement” i mantenint la crítica, no ens deixem portar per una determinada campanya en la qual tot es vàlid.

    Taula rodona: Amb Bolonya Tenim futur?

    Benvinguda: Josep Maixencs. Director de l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Calalunya (ESCAC)

    Presentació: Pere Navarro. Alcalde de Terrassa. Secretari de Universitat i recerca del PSC. Primer Secretari de la Federació Vallès Oest.
        

    Ponents:

    Ministeri d’Educació:
    Màrius Rubiralta, Secretari General d’Universitats

    Departament d’Innovació, Universitats i Recerca:
    Joan Majó, Comissionat per a Universitats i Recerca

    Campus de Terrassa (UPC):
    Joseba Quevedo, Delegat del Rector

    Estudiants 
    Andreu Espínola, Secretari General de Associació de Joves Estudiants de Catalunya  (AJEC)

    Professorat de Secundària
    Xavier Laganga Director de l’IES Copèrnic

    Moderadora: Dolors Puig, Diputada al Congrés. Vicepresidenta de la Comissió de Ciència i Innovació

    Dia: divendres 6 de novembre del 2009

    Hora: 17 h.

    Lloc: Plató de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC)
    C. Colom (Edifici La Farinera), 84-94 Terrassa

    Com arribar-hi

    Enllaços::
    Procés de Bolonya (Wiquipèdia)
    Bolonya 2010 (Comissionat d’Universitats)
    ¿Que es Bolonia? (Ministerio de Educacion)
    Bolonya, preguntes i respostes (UPF)
    Consultes sobre Bolonya (UAB)
    Bolonia en secundaria
    Bolonya.org