Category Archives: patrimoni

El Celler de Rubí a Wiquipèdia

Nova entrada del Celler a la Wiquipèdia

El Celler Cooperatiu de Rubí (1920-1921) és un edifici modernista situat entre els carrers Federico García Lorca, General Prim, Pintor Murillo i Pintor Coello, obra del Cèsar Martinell. Va ser el penúltim celler que va construir.

L’entitat Celler Cooperatiu

L’entitat anomenada Celler Cooperatiu va ser fundada el 16 de març de 1919 com a secció depenent de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, l’actual Casino Espanyol. Un grup de 119 pagesos van decidir formar una cooperativa per esdevenir més competitius. Aquesta entitat va adquirir uns terrenys de 3.189 metres quadrats per edificar-hi un celler. Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel•lo i la varietat picapoll es venia com a raïm de taula.
El 1920 s’encarregà la construcció del celler al deixeble d’Antoni Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet.
El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a “l’Unió de vinyaters de Catalunya”. A l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 tingué medalla de plata i menció honorífica.
A finals del 1932 el Celler es va deslligar de la Cambra agrícola i després de diverses fusions i canvis cap a 1939 va adoptar el nom de Celler Cooperatiu de Rubí, Societat Cooperativa Catalana Limitada.
La societat es va anar ampliant fins al 1958. Paral•lelament la seva cabuda de vi va anar augmentant fins als 27.000 hl.
Als anys 60 comença a entrar en decadència Es va iniciar amb la riuada de 1962. A la dècada dels 70 va patir els efectes de la decadència vitícola i es va anar reduint la seva producció. Va ser l’any 1989 que la cooperativa va plegar ja que la seva capacitat va quedar reduïda a 2.000 hl,. I l’Ajuntament va adquirir l’edifici i el terreny que l’envolta..

L’edifici

La construcció del Celler es va iniciar al 1920. Malgrat que el projecte preveia dues naus paral•leles, només se’n va construir una i la sala de màquines, a la part posterior. L’edifici consta d’una nau principal amb forma d’ela”, doble mur de totxo, finestres semicirculars amb pilarets i una coberta de dues vessants.
A la façana sud hi trobem alguns detalls arquitectònics interessants, com el doble mur de totxo massís actualment com murs de trava, les finestres “termals” amb pilars de totxo massís en una sola crugia acabades en un arc de mig punt.
Les tines de la nau principal estan disposades en dues fileres paral•leles, sobre voltes de maó de pla i arcs atirantats, A la tina número 10 en una rajola blanca es troba escrit el nom del constructor: “José Montemar”al C/ Sarrià, 8 de les Corts. Les tines es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s’accedeix per una escala de caragol. Al subterrani es van instal•lar dos rengles de dipòsits cilíndrics.
L’any 1957 es va construir una segona nau, és un cos rectangular. Es va destinar a l’emmagatzematge i la venda de vi i derivats. L’habitatge és un element a part no integrat ni estructuralment ni compositivament a la resta de l’edifici.

La rehabilitació

A l’agost del 2007 es va enfonsar una part de la teulada. Actualment el Celler està en fase de restauració sota la direcció de l’arquitecte Joan Albert Adell. Es construiran dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. Es preservaran els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis.

La teulada que es renovarà en la seva totalitat s’ha dissenyat seguint els cànons modernistes amb teula de color verd i terra. A la primera planta de l’edifici, a la qual s’accedirà des del carrer del Pintor Murillo, es mantindrà la doble alçada actual, amb una petita plataforma des d’on es podrà veure tot l’espai central de la nau i les 20 tines que hi ha en l’actualitat. Es construiran dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. Es preservaran els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis

Anuncis

2009: any dels edificis històrics rubinencs

Aquest any serà l’any dels edificis històrics: el Celler Cooperatiu, el Castell, la Torre Bassas, l’Ateneu, l’antiga fàbrica Espona i la masia de Can Serra. Tots aquests edificis emblemàtics de la nostra ciutat seran rehabilitats i adaptats per l’ús que se’ls assigni.
El Celler rebrà la major aportació econòmica i serà rehabilitat íntegrament, com ja sabeu, però no serà l’únic. Dins dels projectes del FEIL (Pla Zapatero) es farà la climatització del Castell, especialment a l’auditori, on es celebren les cerimònies matrimonials, conferències, i altres actes, a més de les sales de treball. També es millorarà l’accessibilitat amb la instal·lació d’un ascensor i es renovarà el pati, per tal de convertir-lo en un espai més adient per a espectacles a l’aire lliure. La inversió prevista és de 315.000€.
La Torre Bassas i l’Ateneu necessiten una posada al dia tant per fora com internament i és el que es farà aquest any amb un pressupost de 300.000€.
L’antiga fàbrica Espona, amb una inversió de 400.000 €, serà adaptada per acollir el Centre Nacional de Dansa i es solucionaran els aspectes d’accessibilitat per persones amb mobilitat reduïda
La Masia de Can Serra serà rehabilitada per convertir-se en centre de formació, investigació i viver d’empreses d’energies renovables i actualment es disposa de 650.000€ però a més, es demanarà una subvenció als fons FEDER.
A la Torre Salduba ja s’està treballant amb una Escola Taller i, a l’altre edifici emblemàtic de Rubí, al teatre municipal la Sala, es farà una rehabilitació interna amb una inversió de 150.000 €.
El nostre patrimoni arquitectònic enguany rebrà una posada al dia molt important.

Projecte del Celler de Rubí

Ja s’ha presentat el projecte del Celler de Rubí. L’Alcaldessa ha fet la presentació a la premsa i el Joan Albert Adell, ha explicat el projecte de rehabilitació. Adell n’és l’autor i és un arquitecte especialista en edificis històrics, amb un currículum impressionant.
Ara ja falta menys. Ja podem iniciar els tràmits de licitació i esperem veure l’inici de les obres aviat.
Fa més d’un any i mig que va caure part de la teulada i , d’aquesta desgràcia en vam fer una virtut i, vam iniciar el procés per dignificar un dels edificis més emblemàtics de la ciutat. Hem dedicat molts esforços, hem obtingut una subvenció del Ministeri de Foment (uns 700.000 €) i en aquests moments ja disposem del projecte executiu de l’obra aprovat.
A més de fer un reforç de la fonamentació per assegurar l’estabilitat de l’edifici, es farà una rehabilitació seguint les idees de l’arquitecte Cèsar Martinell l’autor original del celler.
Es disposarà d’un nou espai multifuncional apte per a exposicions, reunions o sala d’actes a la planta soterrani. Aquest espai tindrà un caràcter ben singular donat que, l’estructura d’arcs i pilars de peces de ceràmiques crearà un espai únic a Rubí d’una gran originalitat (mirar imatge). S’hi podrà accedir per dues escales i un ascensor.
A la planta principal es conservaran totes les tines del vi i es farà una neteja i restauració, a més de construir una nova teulada amb teules planes, seguint el costum de Cèsar Martinell, precisament de manera similar a les teulades d’altres cellers cooperatius.
Finalment, a la part de dalt, es refarà el porxo per on entrava el raïm i es convertirà en l’entrada principal de l’edifici, de tal manera que la visita permetrà seguir el procés d’elaboració del vi.
Les obres, un cop iniciades han d’estar acabades en dos anys. Tant de bo que sigui en menys temps i puguem gaudir del Celler al 2010.

El Celler: després d’un any de treball

Quan portava només unes setmanes com a regidor i ja estava de vacances, em van avisar que s’havia enfonsat la teulada del Celler Cooperatiu, un dels edificis més emblemàtics de Rubí. Es tracta d’un dels cellers (les catedrals del vi) del Cesar Martinell, un dels seus edificis modernistes.

El vaig visitar amb el Coordinador d’Obra Pública de l’Ajuntament (que també estava de vacances). La visió era depriment. Una part de la teulada, enfonsada, una altra part que podia caure en qualsevol moment, una paret (de les més importants) estava inclinada i l’empresa que havíem fet venir proposava que l’enderroquéssim… Carrers tallats per seguretat, la policia municipal vigilant, els veïns de la zona preocupats…
Que vam fer? En primer lloc, havíem pogut contractar una empresa constructora (a l’agost!), calia enderrocar la part de la teulada que amenaçava en caure i reforçar l’edifici, tot garantint la seva estabilitat. Per sort tot es va poder solucionar amb el mínim temps possible i això s’ha d’agrair als tècnics municipals.
La solució immediata era refer la teulada, però per no repetir possibles errors, varem encarregar un estudi de les causes de l’enfonsament i quina seria la millor solució. Vam contractar immediatament un arquitecte especialista en la recuperació i restauració d’edificis històrics. No ho podíem encarregar a qualsevol professional. El Celler Cooperatiu és una part molt important del nostre patrimoni.
Un cop vist l’informe, i desprès d’una reunió amb representants del Col·legi d’Arquitectes, vam encarregar un estudi sobre l’estat de l’estructura i la fonamentació del Celler a més d’altres estudis. Volíem assegurar-ho tot abans de fer cap actuació.
Ha passat el temps i ja disposem dels darrers resultats de tots els estudis.
Ara sabem gairebé tot sobre l’edifici i, sabem que no té fonamentació, (quina mala notícia!). A l’actuació prevista de canviar tota la teulada actual, hem d’afegir els treballs de fonamentació. A més ja tenim un projecte de restauració que enviarem al Ministerio de Fomento, ja que hem trobat una via de subvenció i, la volem aprofitar. Per tant, si tenim aquest ajut(i jo crec que sí), anirem més enllà del previst i podrem fer una restauració completa del Celler, seguint la línia del Martinell. i fent que pugui ser visitable.
Totes les obres són lentes però confiem que a l’inici del 2009 es puguin iniciar les obres i en un termini no massa llarg podrem gaudir d’uns dels elements més emblemàtics dels nostre patrimoni.
Estimar el nostre patrimoni, es estimar la nostra ciutat.