Category Archives: Rubí

El Celler de Rubí a Wiquipèdia

Nova entrada del Celler a la Wiquipèdia

El Celler Cooperatiu de Rubí (1920-1921) és un edifici modernista situat entre els carrers Federico García Lorca, General Prim, Pintor Murillo i Pintor Coello, obra del Cèsar Martinell. Va ser el penúltim celler que va construir.

L’entitat Celler Cooperatiu

L’entitat anomenada Celler Cooperatiu va ser fundada el 16 de març de 1919 com a secció depenent de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, l’actual Casino Espanyol. Un grup de 119 pagesos van decidir formar una cooperativa per esdevenir més competitius. Aquesta entitat va adquirir uns terrenys de 3.189 metres quadrats per edificar-hi un celler. Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel•lo i la varietat picapoll es venia com a raïm de taula.
El 1920 s’encarregà la construcció del celler al deixeble d’Antoni Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet.
El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a “l’Unió de vinyaters de Catalunya”. A l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 tingué medalla de plata i menció honorífica.
A finals del 1932 el Celler es va deslligar de la Cambra agrícola i després de diverses fusions i canvis cap a 1939 va adoptar el nom de Celler Cooperatiu de Rubí, Societat Cooperativa Catalana Limitada.
La societat es va anar ampliant fins al 1958. Paral•lelament la seva cabuda de vi va anar augmentant fins als 27.000 hl.
Als anys 60 comença a entrar en decadència Es va iniciar amb la riuada de 1962. A la dècada dels 70 va patir els efectes de la decadència vitícola i es va anar reduint la seva producció. Va ser l’any 1989 que la cooperativa va plegar ja que la seva capacitat va quedar reduïda a 2.000 hl,. I l’Ajuntament va adquirir l’edifici i el terreny que l’envolta..

L’edifici

La construcció del Celler es va iniciar al 1920. Malgrat que el projecte preveia dues naus paral•leles, només se’n va construir una i la sala de màquines, a la part posterior. L’edifici consta d’una nau principal amb forma d’ela”, doble mur de totxo, finestres semicirculars amb pilarets i una coberta de dues vessants.
A la façana sud hi trobem alguns detalls arquitectònics interessants, com el doble mur de totxo massís actualment com murs de trava, les finestres “termals” amb pilars de totxo massís en una sola crugia acabades en un arc de mig punt.
Les tines de la nau principal estan disposades en dues fileres paral•leles, sobre voltes de maó de pla i arcs atirantats, A la tina número 10 en una rajola blanca es troba escrit el nom del constructor: “José Montemar”al C/ Sarrià, 8 de les Corts. Les tines es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s’accedeix per una escala de caragol. Al subterrani es van instal•lar dos rengles de dipòsits cilíndrics.
L’any 1957 es va construir una segona nau, és un cos rectangular. Es va destinar a l’emmagatzematge i la venda de vi i derivats. L’habitatge és un element a part no integrat ni estructuralment ni compositivament a la resta de l’edifici.

La rehabilitació

A l’agost del 2007 es va enfonsar una part de la teulada. Actualment el Celler està en fase de restauració sota la direcció de l’arquitecte Joan Albert Adell. Es construiran dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. Es preservaran els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis.

La teulada que es renovarà en la seva totalitat s’ha dissenyat seguint els cànons modernistes amb teula de color verd i terra. A la primera planta de l’edifici, a la qual s’accedirà des del carrer del Pintor Murillo, es mantindrà la doble alçada actual, amb una petita plataforma des d’on es podrà veure tot l’espai central de la nau i les 20 tines que hi ha en l’actualitat. Es construiran dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. Es preservaran els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis

Anuncis

Un edifici sostenible i construït en temps record, la nova escola bressol

Fa uns dies l’Alcaldessa va inaugurar l’Escola Bressol Municipal Bruna, un edifici construït en mig any i que pot marcar una línia en quan a tipologia d’edificis escolars a la ciutat
Es tracta d’un edifici original, funcional i integrat a l’entorn que està dissenyat amb criteris bioclimàtics amb una sistema de climatització natural i fent servir l’energia solar
Si us fixeu veureu que està orientat al sud i que compta amb il·luminació natural a totes les aules, tant des del pati com pel sostre. El sistema d’il•luminació elèctric es regula en funció de la intensitat lumínica exterior.
A més, per aïllar les aules s’ha construït una coberta verda amb cultiu extensiu i que com diuen els autors del projecte es convertirà en la cinquena façana. I en aquesta línia, s’ha construït uns voladissos que permeten que els raigs del sol arribin directament a les aules a l’hivern, mentre que eviten la radiació directa els mesos d’estiu
Compta amb uns mecanismes de ventilació però sense necessitat de fer servir suports calorífics o frigorífics extraordinaris i l’energia solar que s’ha instal·lat serà per a l’aigua sanitària i la calefacció. Els radiadors són de baix consum i gran rendiment calòric que al no sobrepassar els 42 graus eviten que els nens es puguin cremar.
Però a més, aquest edifici s’ha construït en un temps record. Necessitàvem que l’edifici estigues acabat per l’inici del curs escolar i ho hem aconseguit, entre d’altres factors, escollint el sistema de concurs de “projecte + obra”en el que mitjançant un concurs d’idees previ es selecciona conjuntament un equip d’arquitectes, un projecte i una empresa constructora en un sol paquet, d’aquesta manera vam guanyar alguns mesos del període de licitacions dels projectes de les obres.
Ara ja el tenim en funcionament. Un edifici amb un disseny que l’integra a l’entorn i que com va dir l’Alcaldessa, contribueix a la millora del barri de la Plana de Can Bertran, juntament amb la nova biblioteca i amb la nova plaça i l’ampliació del parquing del Mercat.

Les obres del Pla Zapatero obren una nova via a les empreses locals

Les obres del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) van a molt bon ritme i podem preveure que l’Ajuntament complirà els seus compromisos. Es faran totes les 31 obres previstes i es faran dins del termini que ens marca el Pla Zapatero. Les empreses estan cobrant puntualment a 30 dies. S’estan contractant els treballadors que les empreses havien compromès, molts d’ells procedents de l’atur. Aquestes obres suposaran 12,5 milions d’euros invertits a Rubí per millorar la ciutat. I les molèsties als veïns s’han reduït al mínim.
Però hi un aspecte que caldrà millorar. La participació de les empreses locals en les obres de la ciutat.
Hi ha poca tradició en aquest sentit i les nostres empreses tenen poca experiència en processos de licitació ja fins ara havien escollit l’opció de la promoció privada i pràcticament no es presentaven a les licitacions municipals, les quals tenen uns marges més estrets i uns condicionants administratius estrictes.
Ara be, la crisi del mon de la construcció privada fa que les empreses s’hagin plantejat la participació en les obres públiques i des de l’Ajuntament hem fet un seguit d’accions per afavorir-la.
Com a resultat, les empreses amb seu a Rubí han presentat pressupost per fer 26 de les 31 obres finançades pel Pla Zapatero, i han estat contractades a 7 d’aquestes obres. Dit d’una altra forma, en 3 de cada 10 obres locals a les que s’han presentat han aconseguit el contracte.
Aquest percentatge és encara superior si ens fixem en els contractes que s’han endut les empreses locals en aquelles obres que no requerien la condició de classificació perquè tenen un pressupost inferior als 350.000 €. Un total de 12 empreses de Rubí s’han presentat a les 15 obres que compleixen aquestes característiques i 6 s’han endut el contracte: el 50 %.
Per altra part, vam demanar a les grans empreses que han guanyat els concursos de les grans obres, que subcontractessin empreses de Rubí i que els treballadors aturats els agafessin de les borses de treball locals. Fruit d’aquesta demanda municipal s’ha subcontractat empreses de Rubí en 6 obres i 130 persones de les borses locals hauran sortit de l’atur.
Resumint: en 13 obres de les 31 obres del Pla Zapatero a Rubí participen empreses locals de forma directa o indirecta i, 770 persones treballaran en el conjunt dels projectes.
Malgrat ser un balanç positiu, l’Ajuntament pren nota d’allò que cal millorar i ja hem començat a treballar per facilitar encara més l’accés d’empreses locals tant a les obres municipals d’aquest any com als projectes que s’inclouran en el segon Pla Zapatero que es prepara per a l’any vinent. Per exemple ja hem dividit els nous projectes d’inversió ordinària en paquets més petits, (amb un esforç, en temps i recursos municipals, important.) de manera que es poden presentar els nostres autònoms i les petites i mitjanes empreses locals sense necessitat de disposar de la classificació. A més, facilitarem la màxima informació i transparència des de l’Ajuntament i anirem introduint tots els elements que ens permeti el marc legal, per procurar que les nostres empreses puguin ser adjudicatàries de les nostres obres i també les de la comarca. I això ho volem fer colze a colze amb els agents econòmics locals

Quins vials farem amb el FEIL?

El primer és l’ampliació del vial entre les rotondes de les carreteres BP-1503 y C-1413a. Des de la rotonda de Can Rosés podem accedir a la rotonda de la carretera de Terrassa davant de la DSV, però si venim de la carretera de les Fonts no podem fer servir aquesta via per anar cap a la rotonda de Can Rosés. Únicament hi ha un carril on havia d’haver-ne dos. Quan es va construir aquest vial, ja fa uns quants anys, va quedar incomplet i amb unes tanques New Jersei provisionals per barrar el pas, que es van quedar de manera permanent. Ara, per fi, i dins del Pla Zapatero (FEIL) podrem completar aquest Vial entre rotondes i urbanitzar aquest entorn. Quin canvi que veurem aviat! Les obres costaran un milió d’euros però paguen la pena. Aquest vial està a una de les entrades de la ciutat que millorà considerablement.
I el carrer Abat Escarré? Un carrer amb molta circulació especialment de vianants, una via important de la ciutat, però amb una part de voreres estretes i amb una calçada deteriorada. Dins del Pla Zapatero, s’ha previst fer completament nou aquest carrer amb dues parts ben definides. A la part de dalt (fins al carrer Príncep) s’ampliaran les voreres, procurant mantenir els aparcaments existents, però a partir d’aquí i fins a la Plaça Pearson, el carrer serà de prioritat invertida, a un sol nivell com el carrer de Barcelona, on els vianants tenen la prioritat. Aquesta actuació va acompanyada de la renovació del mobiliari urbà amb bancs, fanals, papereres, senyalització… El cost d’aquesta obra és d’uns 600.000 €.
Un altre vial que es farà és el vial d’accés a la nova escola del Carrer Mallorca que unirà aquest carrer amb l’Avinguda de l’Estatut a través del carrer Anton Borja. Lluminàries, voreres amples, aparcament, bancs… Amb un pressupost de sis-cents noranta-dos mil euros
Al passeig de la Riera, el tram que hi ha a continuació de la Plaça de la Sardana, es farà de nou, perllongant aquesta plaça entre els carrers Zamenhoff i Bullidor. Tindrem un carrer d’un sol nivell, amb noves lluminàries, voreres i mobiliari urbà. El pressupost és de 100.000€ .
Per un altre costat, s’urbanitzarà la zona dels carrers Segre, Llobregat, Francolí i Iriarte, amb un pressupost de sis-cents mil Euros. Això significa que aviat podrem completar el carrer Segre. i disposar de dos carrils en cada direcció. A la mateixa zona es farà una actuació d’instal·lació de l’enllumenat públic a l’av. Astronomia, plaça Urania i av. Comas i Solà. Es tracta de fer voreres i col·locar noves lluminàries principalment, amb un cost de 400.000€.
La darrera intervenció es farà a Can Fatjó. Fonamentalment a la zona dels carrers Or, Diamant i Topazi. Es faran diverses voreres i es millorarà la il·luminació (100.000€).
Estem parlant d’una inversió de quasi tres milions en nous vials a la ciutat.
I quan comencen les obres? Ja mateix. A partir del 6 d’abril es posa en marxa tota la maquinària constructiva i després de Setmana Santa veurem l’inici real de les obres.
Que no ens passi res!
Perquè aquests projectes són set d’un total de 31 que formen part del FEIL i d’altres que es fan amb inversió municipal. Tindrem moltes obres en marxa i això sempre produeix molèsties, temporals, però molèsties al cap i a la fi. Ara bé, totes aquestes obres acabaran a finals d’any i segur que llavors tothom ens haurem oblidat dels inconvenients i gaudirem d’aquests nous vials com si sempre haguessin estat així.

Nous parcs amb el FEIL

A les inversions del Pla Zapatero a Rubí s’han inclòs les obres de tres parcs o zones verdes: el parc de l’antiga Bòbila Saltó a la Zona Nord, el parc de Ca n’Alzamora i el parc de l’avinguda de les Olimpíades, darrera de l’Escola Bressol Municipal Lluna.

El més important pel seu import, és el parc de l’antiga Bòbila Saltó al barri de la Zona Nord que dotarà d’una nova zona verda a la ciutat. Es crearan unes plataformes per salvar els desnivells del parc i es marcaran uns recorreguts que connectin les diferents plataformes. A més es mirarà que sigui un parc sostenible. Pensant amb els més menuts, s’instal•laran uns jocs infantils. El cost de les obres és de 2,2 milions d’euros.
El segon parc és el de Ca n’Alzamora, al carrer d’Antoni Sedó. Un parc ja existent però que ara es millorarà de manera considerable amb un cost al voltant del mig milió d’euros. A més de solucionar la recollida i canalització de les agües pluvials, es pavimentaran vials interiors, es farà una nova plantació d’arbres, s’habilitarà una zona de jocs infantils i es col•locaran bancs. Aquesta actuació es completarà amb l’enderroc de les naus de l’antiga fàbrica de Can Sedó que es troben al costat del parc.
Al barri de Ca n’Oriol, prop de l’avinguda de l’Estatut es farà el tercer parc amb més arbres, nous fanals, bancs i zona de jocs infantils. També s’urbanitzarà un pas per vianants que uneix l’avinguda de les Olimpíades amb el carrer de Barcelona D’aquesta manera a més de tenir un nou parc es millorà el voltant de l’EBM Lluna. El pressupost és de 350.000€.
Varies vegades hem parlat amb els veïns de la zona de Ca n’Oriol-Can Rosés, i moltes de les famílies han coincidit en que era una prioritat disposar d’una zona de jocs infantils on poder anar amb els infants. Ens comentaven que hi havia diversos terrenys on poder ubicar aquesta zona de jocs a la zona de l’Avinguda de l’Estatut- Avinguda Olimpíades, prop de l’Escola Bressol Municipal Lluna. Ara finalment, i gràcies al Pla Zapatero, aquest nou parc tan necessari serà una realitat aquest any.

2009: any dels edificis històrics rubinencs

Aquest any serà l’any dels edificis històrics: el Celler Cooperatiu, el Castell, la Torre Bassas, l’Ateneu, l’antiga fàbrica Espona i la masia de Can Serra. Tots aquests edificis emblemàtics de la nostra ciutat seran rehabilitats i adaptats per l’ús que se’ls assigni.
El Celler rebrà la major aportació econòmica i serà rehabilitat íntegrament, com ja sabeu, però no serà l’únic. Dins dels projectes del FEIL (Pla Zapatero) es farà la climatització del Castell, especialment a l’auditori, on es celebren les cerimònies matrimonials, conferències, i altres actes, a més de les sales de treball. També es millorarà l’accessibilitat amb la instal·lació d’un ascensor i es renovarà el pati, per tal de convertir-lo en un espai més adient per a espectacles a l’aire lliure. La inversió prevista és de 315.000€.
La Torre Bassas i l’Ateneu necessiten una posada al dia tant per fora com internament i és el que es farà aquest any amb un pressupost de 300.000€.
L’antiga fàbrica Espona, amb una inversió de 400.000 €, serà adaptada per acollir el Centre Nacional de Dansa i es solucionaran els aspectes d’accessibilitat per persones amb mobilitat reduïda
La Masia de Can Serra serà rehabilitada per convertir-se en centre de formació, investigació i viver d’empreses d’energies renovables i actualment es disposa de 650.000€ però a més, es demanarà una subvenció als fons FEDER.
A la Torre Salduba ja s’està treballant amb una Escola Taller i, a l’altre edifici emblemàtic de Rubí, al teatre municipal la Sala, es farà una rehabilitació interna amb una inversió de 150.000 €.
El nostre patrimoni arquitectònic enguany rebrà una posada al dia molt important.

Projecte del Celler de Rubí

Ja s’ha presentat el projecte del Celler de Rubí. L’Alcaldessa ha fet la presentació a la premsa i el Joan Albert Adell, ha explicat el projecte de rehabilitació. Adell n’és l’autor i és un arquitecte especialista en edificis històrics, amb un currículum impressionant.
Ara ja falta menys. Ja podem iniciar els tràmits de licitació i esperem veure l’inici de les obres aviat.
Fa més d’un any i mig que va caure part de la teulada i , d’aquesta desgràcia en vam fer una virtut i, vam iniciar el procés per dignificar un dels edificis més emblemàtics de la ciutat. Hem dedicat molts esforços, hem obtingut una subvenció del Ministeri de Foment (uns 700.000 €) i en aquests moments ja disposem del projecte executiu de l’obra aprovat.
A més de fer un reforç de la fonamentació per assegurar l’estabilitat de l’edifici, es farà una rehabilitació seguint les idees de l’arquitecte Cèsar Martinell l’autor original del celler.
Es disposarà d’un nou espai multifuncional apte per a exposicions, reunions o sala d’actes a la planta soterrani. Aquest espai tindrà un caràcter ben singular donat que, l’estructura d’arcs i pilars de peces de ceràmiques crearà un espai únic a Rubí d’una gran originalitat (mirar imatge). S’hi podrà accedir per dues escales i un ascensor.
A la planta principal es conservaran totes les tines del vi i es farà una neteja i restauració, a més de construir una nova teulada amb teules planes, seguint el costum de Cèsar Martinell, precisament de manera similar a les teulades d’altres cellers cooperatius.
Finalment, a la part de dalt, es refarà el porxo per on entrava el raïm i es convertirà en l’entrada principal de l’edifici, de tal manera que la visita permetrà seguir el procés d’elaboració del vi.
Les obres, un cop iniciades han d’estar acabades en dos anys. Tant de bo que sigui en menys temps i puguem gaudir del Celler al 2010.